A la ciutat ucraïnesa bressol de la família Sinner, els jueus, perseguits i menystinguts, malden per ascendir en la societat fins que el poder i els diners els situïn a l'abric de l'odi. L'Ada i en Harry, cosins tan allunyats en les branques familiars com en l'estatus social, es coneixen fortuïtament de petits durant l'agitació d'un pogrom. Ell és fill de banquers. Ella viu a la ciutat baixa. Ja no oblidaran mai més aquesta trobada.

Com els gossos i els llops, l'Ada i en Harry representen dues cares de la mateixa moneda. És una natura de llop la que empeny els jueus pobres en aquest ascens. Una implacable ambició de supervivència. Quan ho aconsegueixen, però, en la riquesa abundant, els instints s'acomoden, s'esmorteeix el deler i són com gossos, més aviat, domesticats respecte dels seus ancestres salvatges.

El descubrimiento de un manuscrito perdido de Irène Némirovsky causó una auténtica conmoción en el mundo editorial francés y europeo. Novela excepcional escrita en condiciones excepcionales, Suite francesa retrata con maestría una época fundamental de la Europa del siglo XX. En otoño de 2004 le fue concedido el premio Renaudot, otorgado por primera vez a un autor fallecido.
Imbuida de un claro componente autobiográfico, Suite francesa se inicia en París los días previos a la invasión alemana, en un clima de incertidumbre e incredulidad. Enseguida, tras las primeras bombas, miles de familias se lanzan a las carreteras en coche, en bicicleta o a pie. Némirovsky dibuja con precisión las escenas, unas conmovedoras y otras grotescas, que se suceden en el camino: ricos burgueses angustiados, amantes abandonadas, ancianos olvidados en el viaje, los bombardeos sobre la población indefensa, las artimañas para conseguir agua, comida y gasolina. A medida que los alemanes van tomando posesión del país, se vislumbra un desmoronamiento del orden social imperante y el nacimiento de una nueva época.
La presencia de los invasores despertará odios, pero también historias de amor clandestinas y públicas muestras de colaboracionismo. Concebida como una composición en cinco partes —de las cuales la autora sólo alcanzó a escribir dos— Suite francesa combina un retrato intimista de la burguesía ilustrada con una visión implacable de la sociedad francesa durante la ocupación. Con lucidez, pero también con un desasosiego notablemente exento de sentimentalismo, Némirovsky muestra el fiel reflejo de una sociedad que ha perdido su rumbo. El tono realista y distante de Némirovsky le permite componer una radiografía fiel del país que la ha abandonado a su suerte y la ha arrojado en manos de sus verdugos. Estamos pues ante un testimonio profundo y conmovedor de la condición humana, escrito sin la facilidad de la distancia ni la perspectiva del tiempo, por alguien que no llegó a conocer siquiera el final del cataclismo que le tocó vivir.

Némirovsky condensa en pocas páginas una historia donde la difícil relación madre-hija y el ansia de reconocimiento social se funden con la pasión por la vida y la búsqueda de la felicidad.

Una obra indispensable de una de las grandes escritoras del siglo XX.

Instalados en un lujoso piso de París, los Kampf poseen todo lo que el dinero puede comprar, excepto lo más difícil: el reconocimiento de la alta sociedad francesa. Así pues, con el propósito de obtener el codiciado premio, preparan un gran baile para doscientos invitados, un magno acontecimiento social que para el señor y la señora Kampf supondrá, respectivamente, una excelente inversión y la soñada apoteosis mundana. Pero en casa de los Kampf no todos comparten el mismo entusiasmo. Herida en su orgullo por la prohibición materna de asistir al ágape, Antoinette, de catorce años, observa con amargura los agitados preparativos del baile y siente que ha llegado la ocasión de enfrentarse a su madre, afirmarse a sí misma y realizar su propia entrada en la edad adulta. Con un breve gesto, tan impulsivo como espontáneo, provoca una situación absurda que culminará en un final dramático y revelador.

La crítica ha dicho...
«Una estremecedora pequeña joya literaria.»
ABC

«La obra más irrefutable de su excelente arte literario. [...] Un prodigio de exactitud, una maquinaria narrativa que funciona con impecable determinación.»
Babelia

Léon M... ha rebut l'ordre d'executar Valeri Alexàndrovitx Curilov, ministre d'Ensenyament del tsar Nicolau II. Però els seus caps volen esperar el moment oportú: l'atemptat ha de significar un cop mortal per al règim imperial. Sota la falsa identitat de Marcel Legrand, metge suïs, el jove terrorista entra al servei de Curilov. Els dies del ministre, malalt d'un càncer de fetge, estan comptats. Però a Léon M... tampoc li resulta senzill assassinar un home que inspira més pietat que no pas odi.

Novel·la terrible, fresc vitriòlic d'una Rússia en què la corrupció i el complot són quotidians, faula desencantada i cínica sobre la vanitat del poder, L'afer Curilov és una obra de la qual se surt estremut i ferit. Qui ha escrit més bé sobre la soledat i la desesperança que l'autora d'El ball i de David Golder?

Àmpliament autobiogràfica, Vi de solitud (1935) descriu el destí d'una família russa refugiada a París. El desarrelament, la solitud, però també la voluntat ferotge d'alliberar-se de totes les cotilles estan al centre d'aquest cercle familiar tancat i opressiu. Irène Némirovsky, que tenia amb la seva mare unes relacions molt conflictives, fa un retrat sense concessions d'una noia que intenta fugir del domini de la seva mare, una gran burgesa casada amb un «jueu obscur», per la qual només sent odi.
Aquesta novel·la subversiva, al voltant d'un alliberament dolorós, ens recorda tot el talent d'una de les escriptores més grans del segle passat.

Niza, 1920. Mediku gazte ospetsu batek, Dariok, onartu egiten du New York-eko emakume abenturazale gazte eta pertxenta bati sasian abortaraztea, bere emazte Klara eta bien haurra gainbeheratik salbatzearren. Horri esker egin ahal izango du aurrera odol greziar eta italiarreko gazte alderrai horrek, hiriko bezero aberaskumeen ezaxolakeriaren aurka. Nizan gisa horretan zenbait urte eman ondoren, egundoko ideia izango du Dariok bat-batean, patua bideratzen lagunduko diona: psikoanalisiaren teoria sortu berria halako sen makiabeliko batez baliaturik, halako berritsu bat bilakatuko da, “arimen maisu” bitxi bat, gizartean gora egingo duena, modu arriskutsu batez, horditurik bezala…
Nahiz eta aldizkari batean argitaratu zuen epeka, Suite françaiseren arrakastasren ondoren, 2005ean, errekuperatu den eleberria da Arimen maisua
 

Niça, 1920. Dario, un metge jove i sense diners, accepta practicar-li un avortament clandestí a una atractiva dona de Nova York a fi de salvar de la misèria Clara, la seva dona, i el seu nadó. És una solució que permet a aquest fill de comerciant vagabund i estranger, de sang grega i italiana, de sobreviure malgrat la indiferència de la clientela elegant de la ciutat. Després d'uns quants anys a Niça i de multiplicar els expedients, a Dario se li acut de sobte una idea genial que l'ajudarà a canviar el seu destí manipulant amb una intuïció maquiavèlica les noves teories psicoanalítiques, esdevé el xarlatà de moda, convertint-se en l'estrany mestre de les ànimes embriagades pel virus de l'ascensió social... Amb El mestre d'ànimes, una novella inèdita publicada el 1939 en forma de fulletó a Gringoire, Irène Némirovsky esbossa el retrat d'un d'aquests immigrants dentreguerres que van arribar d'Europa oriental amb l'ardent desig de triomfar. Desmuntant amb una ploma subtil el vals lleuger de les ambicions, l'escriptora ressuscita amb precisió el remolí mundà i intel.lectual de l'època.

Som a començaments dels anys trenta en un poble del centre de França. Un home vell recorda. Després dhaver dut una vida viatgera, Silvio es manté al marge de tot i observa la comèdia humana que es desenvolupa als camps, la tranquillitat de la vida dels pagesos. François i Hélène Érard també recorden la seva primera i fugaç trobada, el matrimoni della amb un propietari vell i ric, la viudetat posterior, lespera i, finalment, el retrobament amb el seu primer amor. Quan Colette es casa amb Jean Dorin sembla que tots plegats sencaminen vers una vida pausada i feliç. Pero uns mesos més tard, arriba el drama. La mort per ofegament de Jean trenca la falsa quietud daquest entorn de províncies. Un rere laltre, els secrets que uneixen els protagonistes daquesta intriga sorgeixen en el relat de Silvio fins a una darrera i pertorbadora revelació.

Suite francesa descriu gairebé en directe lèxode que van haver de patir molts francesos el juny de 1940. Un èxode que va suposar un desordre tràgic a tota mena de famílies. Irène Némirovsky no estalvia res del que va suposar aquell tros dhistòria ni els innombrables petits actes de covardia de la gent, ni les lleus espurnes de solidaritat duna població desfeta. Una novella commovedora, intimista i implacable, que posa al descobert lànima de cada francès durant locupació, i que fa ressuscitar, amb una ploma brillant i intuïtiva, una part viva de la nostra memòria.

David Golder és la història d'un financer jueu rus que viu a París. Està sotmès contínuament als capricis de la seva dona i la seva filla, a qui adora, i per elles perd el cap i la fortuna. Arruïnat i malalt, tots els que ell creia que l'estimaven l'han abandonat, però David Golder encara no ha dit l'última paraula. Se li presenta una ocasió per tornar a ser ric, i es llança a ultrança a aquesta última aventura. David Golder és el retrat implacable del món dels diners, la tragèdia d'un home ja mancat d'afectes, una faula moral, però per damunt de tot és una novella d'una força extraordinària, de la qual se'n van fer dues pellícules el 1930 i el 1950.